Aram Ilítx Khatxaturian, rus: Ара́м Ильи́ч Хачатуря́н AFI [ɐˈram ɪˈlʲjit͡ɕ xət͡ɕɪtʊˈrʲan]; en armeni Արամ Խաչատրյան, AFI [ɑˈɾɑm χɑt͡ʃʰɑt(ə)ɾˈjɑn] (Tbilisi, Geòrgia, 6 de juny de 1903 - Moscou, primer de maig de 1978), fou un prolífic compositor georgià d'origen armeni, enquadrat en el moviment del realisme soviètic.
Nascut i criat a Tbilisi (ara capital de Geòrgia), Khatxaturian es va traslladar a Moscou el 1921 després de la sovietització del Caucas. Sense formació musical prèvia, es va matricular a l'Institut Musical Gnessin, després estudiant al Conservatori de Moscou a la classe de Nikolai Miaskovsk, entre d'altres. La seva primera obra important, el Concert per a piano (1936), va popularitzar el seu nom dins i fora de la Unió Soviètica. El van seguir el Concert per a violí (1940) i el Concert per a violoncel (1946). Les seves altres composicions significatives inclouen la Suite Masquerade (1941), l'Himne de la RSS d'Armènia (1944), tres simfonies (1935, 1943, 1947) i unes 25 partitures per al cinema. Khatxaturian és sobretot conegut per la seva música de ballet: Gayane (1942) i Spartacus (1954). La seva peça més popular, la <i>Dansa del sabre</i> de Gayane, s'ha utilitzat àmpliament en la cultura popular i ha estat interpretada per diversos músics d'arreu del món. El seu estil "es caracteritza per harmonies acolorides, ritmes captivadors, virtuosisme, improvisacions i melodies sensuals".[1]
Durant la major part de la seva carrera, Khatxaturian va ser aprovat pel govern soviètic i va ocupar diversos càrrecs alts a la Unió de Compositors Soviètics des de finals dels anys trenta, tot i que es va unir al Partit Comunista només el 1943. Juntament amb Serguei Prokófiev i Dmitri Xostakóvitx, va ser denunciat oficialment com a "formalista" i la seva música va ser qualificada com a "anti-poble" el 1948, però es va restaurar més tard aquell mateix any. Després de 1950, va ensenyar a l'Institut Gnessin i al Conservatori de Moscou, i es va dedicar a la direcció d'orquestra. Va viatjar per Europa, Amèrica Llatina i els Estats Units amb concerts de les seves pròpies obres. El 1957, Khatxaturian va esdevenir secretari de la Unió de Compositors Soviètics, una posició que va mantenir fins a la seva mort.
Khachaturian va compondre la primera música de ballet, simfonia, concert i banda sonora armènia.[A] És considerat el compositor armeni més reconegut del segle XX. Tot i que seguia les tradicions musicals establertes de Rússia, va incorporar àmpliament a les seves obres la música popular armènia i, en menor mesura, caucàsica, d'Europa oriental i central i dels pobles de l'Orient Mitjà. És molt considerat a Armènia, on és considerat un "tresor nacional".[4]
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «upper-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="upper-alpha"/>
corresponent.